gana

Accessory
Etimologia: d’origen incert, probablement d’un gòt. *gano, íd. 1a font: s. XII
Body
    femení
    1. [generalment en pl] Desig o impuls de fer alguna cosa. Avui tinc ganes d’anar al cinema. Es moria de ganes de ballar-hi. Ja me n’han passat les ganes. Què, no et venen ganes d’afegir-t’hi? M’han vingut unes ganes de riure! Reia sense ganes.
    2. [generalment en pl] Desig que alguna cosa s’esdevingui. Tinc ganes que plogui. Tenia moltes ganes que te’n sortissis.
    3. de bona gana Amb molt gust, volenterosament. Els ho concedí de bona gana. De bona gana vindria.
    4. de mala gana A desgrat, amb repugnància. Ho fa tot de mala gana.
    5. donar la gana (a algú, de fer una cosa) Voler fer-la, mal que sigui contra raó o contra la voluntat d’altri. Fa sempre el que li dona la gana. No em dona la gana de dir-t’ho.
    6. ni ganes! Exclamació amb què hom manifesta menyspreu per alguna cosa que li neguen, que no pot fer, etc.
    1. Desig de menjar. Tens gana? Menja’t una cama! D’ençà que vaig estar malalt, he perdut la gana.
    2. fer patir (o fer passar) gana (a algú) (o matar de gana) No donar a algú l’aliment que li caldria.