■ fruita

Partició sil·làbica: frui_ta
Etimologia: del b. ll. fructa, íd., neutre pl. de fructum, forma neutre que prengué en b. ll. el ll. cl. fructus, -us 1a font: c. 1075
    femení alimentació, indústries alimentàries
    1. Fruits comestibles d’alguns arbres o plantes, normalment de gust dolç, que hom sol prendre com a postres. Un cistell de fruita, amb pomes, peres i mandarines.
    2. Peça de fruita. He hagut de llençar mitja fruita.
  2. fruita de la passió botànica i agricultura Fruit comestible de la passionera Passiflora edulis, de forma ovalada o subglobosa, color de púrpura o groc i polpa sucosa, plena de llavors de color negre, emprat també per a fer begudes i licors.
  3. fruita del drac botànica i agricultura pitahaia 2.
  4. fruita del temps
    1. Fruita que hom menja en l’estació en què madura i es cull.
    2. figuradament Cosa pròpia d’un temps o una època determinats. A l’hivern, els refredats són fruita del temps. La violència és fruita del temps.
  5. fruita seca Fruits comestibles d’alguns arbres o plantes, normalment envoltats d’una closca dura, sense polpa i amb un baix contingut en aigua, cosa que en permet una llarga conservació, com les ametlles, les avellanes, les nous, les castanyes i els pinyons.