pitahaia

Partició sil·làbica: pi_ta_ha_ia
Etimologia: del cast. pitahaya o pitaya, íd.
    femení botànica i agricultura
  1. Gènere de plantes enfiladisses de la família de les cactàcies (Hylocereus sp), principalment de les espècies Hylocereus undatus i Hylocereus megalanthus, que presenten tiges pèndules segmentades, verdes i amb tres angles, flors aromàtiques més o menys blanques i comestibles, molt grosses, que només duren una nit i poden servir per a fer-ne infusions, i fruits comestibles.
  2. Fruit comestible de la pitahaia, de forma ovoide, arrodonida i allargada, pell entre rosa i vermella amb l’extrem de les bràctees més o menys verdós, sense espines, polpa blanca o groga, de vegades rosada, segons la varietat, amb llavors petites i negres, emprada també com a saboritzant i colorant de sucs i begudes alcohòliques.
  3. Pitaia.