■ front

Etimologia: del ll. frōns, frŏntis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. anatomia animal Part superior de la cara, des de les arcades supraorbitals fins on comença la volta del crani.
    2. entomologia En els insectes, peça del cap, situada entre el clipi i la sutura frontal, a la zona compresa entre els dos ulls composts.
    3. abaixar (o acalar) el front Humiliar-se, declarar-se vençut o culpable, etc.
    4. amb el front alt Amb el cap alt, sense avergonyir-se.
    5. fer front afrontar 3.
    1. Part anterior d’un edifici, d’una construcció o d’un objecte material qualsevol.
    2. Part d’una muralla compresa entre dos bastions veïns.
    3. ciències militars Primera fila de la tropa formada o acampada.
    4. ciències militars Espai en ample ocupat per una porció de tropa o un exèrcit.
    5. ciències militars Extensió de terreny on hom combat.
    6. Part d’un incendi forestal que avança amb més força, en general a favor del vent o costa amunt.
    7. de front locució adverbial Del costat del front. L’enemic ens venia de front, i no de costat. Marxar de front.
    8. fer un canvi de front figuradament Canviar bruscament d’opinió, de partit.
  3. meteorologia
    1. Superfície teòrica que separa dues masses d’aire de característiques diferents, especialment en llur temperatura i humitat.
    2. front de convergència intertropical Front que s’estableix, a la zona de baixes pressions equatorials, on els alisis d’ambdós hemisferis entren en contacte.
    3. front polar Línia de discontinuïtat atmosfèrica d’una forta concentració del gradient tèrmic i, en conseqüència, del gradient de pressió.
  4. ciències polítiques
    1. Coalició de diferents partits polítics o de moviments integrats per militants de diferents partits.
    2. front comú Unió de diverses forces amb vista a una empresa comuna.
    3. front d’alliberament Front dirigit a la consecució de les llibertats nacionals.
    4. front popular Front comú propugnat per la tàctica política dels moviments socialista i comunista, de caràcter defensiu i que reuneix les organitzacions de la classe obrera, dels camperols i de la petita burgesia urbana i liberal a fi de frenar l’avanç del feixisme i del nacionalsocialisme.
    5. front únic Front comú propugnat per la tàctica política del moviment comunista sorgida del tercer congrés de la Internacional Comunista i adoptada pel seu comitè executiu pel desembre del 1921.
  5. front d’ona
    1. electrònica Part de l’envolupant d’una ona, compresa entre el punt inicial de la dita envolupant i el punt on aquesta assoleix el valor màxim.
    2. física i telecomunicacions Superfície imaginària normal a la direcció de propagació d’una ona electromagnètica.
  6. front peoner geografia agrària Zona d’avanç de la colonització en un territori no explotat encara.