■ afrontar

Etimologia: de front 1a font: s. XII
    verb
  1. transitiu Oposar front a front, encontrar, acarar. Afrontar dues persones.
  2. intransitiu Ésser contigu un territori, una heretat, un camp, etc., a un altre. La casa afronta amb la riera.
  3. transitiu Fer cara, resistir sense acovardir-se. Afrontar les contrarietats.
  4. transitiu Fer un afront. Les paraules del ministre van afrontar la pagesia.