■ fort | forta

Etimologia: del ll. fŏrtis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    1. adjectiu Que té una gran potència per a obrar o resistir físicament o moralment. Un home fort com un roure. Ha crescut sa i fort. Els bous són forts. És molt fort: no cedí ni a les amenaces.
    2. adjectiu per extensió Tenir una constitució forta. Una voluntat forta.
    3. adjectiu per extensió Que té poderosos mitjans. L’home fort d’un règim. Un exèrcit fort. Un banc fort.
    4. adverbi Amb força. Parla més fort. Pegar fort.
    5. masculí Persona forta. Els forts abusen dels febles.
    6. anar (o ésser) fort (en alguna cosa) Ésser-hi molt entès, excel·lir-hi.
    7. consonant forta fonètica, fonologia Consonant sorda.
    8. pronom fort gramàtica Pronom accentuat, que ocupa la posició de subjecte o de complement.
    9. vocal forta fonètica, fonologia Vocal clarament perceptible.
    1. adjectiu Capaç de fer un gran efecte, una pregona impressió. Un explosiu fort. Un argument fort. Un fort motiu de greuge.
    2. adjectiu Que ateny un alt grau d’intensitat o de concentració. Una calor forta. Un desig fort. Un licor fort.
    3. [usat adverbialment] antigament En alt grau, molt. Qui serà en fort pecat.
    4. interjecció Expressió amb què hom aprova el càstig infligit a algú, el sofriment d’algú, etc. T’ha pegat? Fort! perquè hi anaves.
    5. masculí Part forta d’una cosa, moment que ateny la màxima intensitat. El fort de l’estiu, de l’hivern. Al fort de la tempestat. Al fort del combat.
    6. masculí Allò en què hom excel·leix. El seu fort són les matemàtiques.
    7. paraules fortes Paraules grolleres o violentes, ofensives.
    8. poder parlar fort Tenir raó, no poder ésser desmentit.
    1. adjectiu Capaç de resistir molt a una pressió externa, a una tracció, un desgast, etc. Una roca forta. Una corda forta. Mobles forts.
    2. adjectiu construcció i organització militar Fortificat.
    3. masculí construcció i armament Obra de terra, de fàbrica, fortificada destinada a la defensa d’una ciutat, d’un port, d’un pas, etc.
    4. fer-se fort (en un lloc) Establir-se fermament en un lloc posant-se en condicions de defensar-se.
    5. fer-se fort (en una actitud, una opinió, etc.) Entossudir-s’hi, mantenir-la a ultrança.
  4. numismàtica
    1. adjectiu antigament Dit de la moneda que excedia la lliga o el pes. Moneda forta.
    2. adjectiu Dit de la moneda de bona qualitat o millor aliatge.
    3. adjectiu Dit del ral d’argent castellà i, des del 1714, espanyol.
    4. masculí Moneda d’or del ducat d’Aquitània, a nom de Carles de Valois, germà de Lluís XI de França. Fou anomenada també fort d’or i fort de Guiena.
    5. masculí Moneda portuguesa d’argent, de Dionís I de Portugal. Modernament hom en diu tornès.
    6. fort de Ferran Moneda portuguesa de billó, de Ferran I de Portugal, també coneguda per tornès.