■ filar

Etimologia: del ll. filare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. indústria tèxtil Reduir a l’estat filiforme qualsevol fibra tèxtil.
    2. Fer, l’aranya, la seva teranyina.
    3. Fer, el cuc de seda, el seu capoll.
    4. metal·lúrgia Transformar en fil, per mitjà del procediment d’extrusió en calent, un bloc d’acer o de qualsevol metall no ferrós.
    5. màquina de filar indústria tèxtil Filadora.
  2. transitiu figuradament
    1. Endevinar els propòsits, la intenció, d’algú. Ja t’he filat, noia: tu et vols casar.
    2. Veure, adonar-se de la presència d’algú. Anava tan distret, que no em va filar.
  3. intransitiu
    1. Discórrer. El meu cap ja no fila.
    2. Anar, funcionar bé. Tornem-hi, que això no fila!
    3. filar prim Subtilitzar.
  4. marina, marítim
    1. transitiu Deixar anar progressivament (un cap, un cable o una cadena, de l’aparell d’una nau, que està treballant).
    2. intransitiu Navegar en bones condicions.