Accessory
Etimologia: de l’ant. falt, falta ‘mancat’, ll. vg. fallĭtus, -a, -um, per falsus, -a, -um, participi del ll. fallĕre ‘fallir, enganyar’
Body
-
femení
-
- El fet de no haver-hi o de no tenir una cosa necessària, convenient, útil, desitjada, etc., o de no haver-n’hi o de no tenir-ne prou; mancança, manca. Hi ha falta de treball. Una falta d’enteniment. No pas per falta de ganes, sinó per falta de temps i de mitjans.
- Absència d’una persona indispensable, estimada, etc. He notat la falta del pare.
- a falta de locució prepositiva Mancant, no tenint. A falta de mantega, haurem de conformar-nos amb margarina.
- fer falta locució verbal Caldre, ésser necessari. Ens fa falta un diccionari d’autoritats. Em fas falta. Hi fas falta. No fa falta que ho diguis.
- sens falta locució adverbial Immancablement, indefectiblement. Vol cobrar demà sens falta. Vindré sens falta.
- especialment El fet de deixar de tenir la menstruació per embaràs.
-
- Acció, paraula o omissió contrària a un deure, una obligació, una regla, etc., o que implica desconsideració envers algú; mancament. Havia comès una falta de disciplina. Perdoneu les meves faltes. És una falta gravíssima als teus pares.
- especialment El fet de no assistir a un lloc on és obligació d’assistir, especialment un alumne a classe. Aquest mes he tingut vuit faltes d’assistència. Està malalt sovint: fa moltes faltes.
- per extensió Cosa mal feta en un treball, una obra, especialment en un escrit. En la seva redacció no hi ha cap falta.
- dret penal Acció o omissió voluntària penada per la llei amb una sanció lleu.
- esports Infracció del reglament d’un esport determinat.
- arts gràfiques Qualsevol errata, gargot, etc., que hom troba en una obra després de la seva impressió.
- falta característica crítica textual Error textual típic d’un grup o una família de manuscrits.
- posar falta (a algú) locució verbal Consignar la no-assistència a un lloc, especialment a classe, d’algú que té el deure d’assistir-hi. El professor ha passat llista i t’ha posat falta.