■ estovar

Homòfon: estubar
Etimologia: de tou 1a font: 1463
    verb
    1. transitiu Fer tornar tou o més tou. Estovar un matalàs. La pluja estova la terra.
    2. pronominal Esdevenir tou o més tou. La cera s’estova amb la calor.
  2. figuradament
    1. transitiu Entendrir, despertar en algú els sentiments de compassió, tendresa, indulgència. Si estoves una mica el teu pare, potser et pagarà el viatge.
    2. pronominal Esdevenir menys rigorós, sever, rígid. Semblava que no havia de cedir mai als precs de ningú, però ja comença a estovar-se.
  3. transitiu col·loquialment Apallissar. Si no fas bondat, t’estovaran.
  4. transitiu oficis manuals Posar aigua calenta dins una bota perquè s’infli i eviti els traspuaments del líquid que hom hi ha de guardar.
  5. estovar-se la tos Esdevenir, la tos, menys forta i dolorosa pel fet d’haver entrat en període de guariment l’afecció respiratòria que la provoca.