■ estalviar

Partició sil·làbica: es_tal_vi_ar
Etimologia: potser d’un ll. vg. td. *estalbeare, der. del basc estalbe ‘protecció; lloc protegit’, de estal-i ‘protegir’ amb el sufix -be ‘a sota’ 1a font: s. XII
    verb
  1. transitiu
    1. Guardar una part del diner de què hom disposa.
    2. usat absolutament Si de jove estalvies, de vell seràs ric.
  2. transitiu
    1. Reduir una part del consum o de l’ús que hom fa d’una cosa. Suca les llesques només per una banda i estalvia tomàquets.
    2. Deixar de despendre o d’emprar. Si agafes el tren en lloc del cotxe, estalviaràs força diners. Mengen directament damunt la taula i estalvien les estovalles. Posa’t un jersei i estalviaràs la camisa.
    1. transitiu Evitar una cosa, fer que no es produeixi. Anestesieu-lo i li estalviareu dolors. No estalvia cap esforç.
    2. pronominal Estalviar-se, algú, una despesa.
  4. transitiu Salvar, preservar. L’ha estalviat de morir ofegat.