Accessory
Etimologia: del ll. spīna, íd. 1a font: s. XII, Hom.
Body
-
femení
- botànica Apèndix agut, dur i rígid que presenten algunes plantes.
-
figuradament
- Allò que és causa permanent d’aflicció per a algú. D’ençà d’aquell fracàs, tinc una espina clavada al cor. Haver de treballar és la meva espina.
- fer mala espina (o no fer gaire bona espina) Fer recelar, sospitar, fer pressentir alguna cosa dolenta o desagradable.
-
anatomia animal
- Apòfisi òssia llarga i prima.
- espina alar Apòfisi espinosa de l’esfenoide.
- espina bífida Deformació congènita consistent en una fissura del raquis, deguda a la manca de soldadura d’un o més arcs vertebrals, a través dels quals fan hèrnia les meninges i la medul·la espinal.
- espina de l’omòplat Eminència òssia de forma triangular, situada horitzontalment a la cara posterior de l’omòplat.
- espina del pubis Extremitat externa de la branca del pubis.
- espina de Spix Eminència òssia del maxil·lar inferior, a la part superior de l’orifici intern del conducte dentari.
- espina dorsal (o de l’esquena) Columna vertebral.
- espina ilíaca Extremitat de les crestes ilíaques.
- arquitectura Mur baix situat en sentit longitudinal al centre de l’arena d’un circ romà, ornat amb estàtues, columnes i, generalment, un obelisc, a cada extrem del qual hom col·locava una meta.
- ictiologia Os de peix, prim i punxegut com els radis durs de les aletes o l’apòfisi de les vèrtebres.
- espina cervina botànica Arbust espinós de la família de les ramnàcies (Rhamnus cathartica), de flors grogues i fruits negres i purgants.