espina

Accessory
Etimologia: del ll. spīna, íd. 1a font: s. XII, Hom.
Body
    femení
  1. botànica Apèndix agut, dur i rígid que presenten algunes plantes.
  2. figuradament
    1. Allò que és causa permanent d’aflicció per a algú. D’ençà d’aquell fracàs, tinc una espina clavada al cor. Haver de treballar és la meva espina.
    2. fer mala espina (o no fer gaire bona espina) Fer recelar, sospitar, fer pressentir alguna cosa dolenta o desagradable.
  3. anatomia animal
    1. Apòfisi òssia llarga i prima.
    2. espina alar Apòfisi espinosa de l’esfenoide.
    3. espina bífida Deformació congènita consistent en una fissura del raquis, deguda a la manca de soldadura d’un o més arcs vertebrals, a través dels quals fan hèrnia les meninges i la medul·la espinal.
    4. espina de l’omòplat Eminència òssia de forma triangular, situada horitzontalment a la cara posterior de l’omòplat.
    5. espina del pubis Extremitat externa de la branca del pubis.
    6. espina de Spix Eminència òssia del maxil·lar inferior, a la part superior de l’orifici intern del conducte dentari.
    7. espina dorsal (o de l’esquena) Columna vertebral.
    8. espina ilíaca Extremitat de les crestes ilíaques.
  4. arquitectura Mur baix situat en sentit longitudinal al centre de l’arena d’un circ romà, ornat amb estàtues, columnes i, generalment, un obelisc, a cada extrem del qual hom col·locava una meta.
  5. ictiologia Os de peix, prim i punxegut com els radis durs de les aletes o l’apòfisi de les vèrtebres.
  6. espina cervina botànica Arbust espinós de la família de les ramnàcies (Rhamnus cathartica), de flors grogues i fruits negres i purgants.