Pronúncia: əspínə
-
femení
- botànica épine. M'he clavat una espina, je me suis enfoncé une épine.
- figuradament épine.
- anatomia [apòfisi òssia] épine. Espina de l'omòplat, épine de l'omoplate.
- ictiologia [os de peix] arête. M'he empassat una espina, j'ai avalé une arête.
- espina blanca botànica [bufassa] onopordon acanthe (chardon aux ânes).
- espina cervina botànica [Rhamnus cathartica] nerprun purgatif.
- espina dorsal (de l'esquena) épine dorsale.
- espina santa (vera, de Crist) botànica espinavessa.
- fer mala espina (no fer gaire bona espina) figuradament [una cosa] tracasser (préoccuper). Això no fa gaire bona espina, cela me tracasse (cela ne me dit rien qui vaille).
- no hi ha roses sense espines il n'y a pas de roses sans épines.