■ espavilar

Etimologia: de l’ant. pavil ‘ble’, possiblement manllevat del cast. pabilo, però també possiblement arcaisme genuí cat., considerant la seva antigor i l’extensió i l’arrelament notables d’aquest seu derivat 1a font: 1567
    verb
  1. transitiu Revifar un llum o un foc remenant-lo, atiant-lo, llevant-ne els caramells, etc.
    1. transitiu Avivar l’enteniment, l’enginy d’algú; fer tornar espavilat. Fer-lo anar a ciutat potser l’espavilarà.
    2. pronominal Aquest noi, des que és fora de casa, s’ha espavilat molt. Espavila’t; si no, els altres ho obtindran primer que tu.