■ escórrer

Etimologia: del ll. excŭrrĕre ‘córrer cap a fora’ 1a font: 1166
    verb
    1. transitiu Deixar anar, fer córrer, el líquid d’un recipient, d’un indret, fins a l’esgotament. Vaig a escórrer el vi de la bota: encara n’hi deu haver una mica.
    2. pronominal Per on s’escorre, l’aigua d’aquests prats?
    3. pronominal per extensió Sortir una cosa del seu lloc, anar-se’n massa enllà, lliscant sobre una altra com un líquid per un pendent. Se’m va escórrer la mà i vaig fer un gargot.
    1. transitiu Fer rajar o degotar el líquid que resta (en un recipient), que mulla o xopa (alguna cosa). Abans d’estendre la roba, has d’escórrer-la bé.
    2. pronominal No eixuguis els plats, encara: deixa que acabin d’escórrer-se. Posa els plats a escórrer.
    3. pronominal vulgarment Tenir un orgasme.
    4. transitiu indústria tèxtil Treure mecànicament el líquid que impregna els teixits, les troques, etc., mitjançant un premsatge, una centrifugació o per aspiració.
    1. transitiu Desfer els punts d’una malla, les bagues d’un llaç, etc., estirant el fil, la cinta, etc. Primer has d’escórrer el nus.
    2. pronominal La mitja s’ha escorregut.
    3. transitiu Desfer el teixit d’un gènere de punt, una mitja, etc., estirant el fil amb què és teixit.