■ escolar2

Homòfon: escolà, escular
Etimologia: de colar2 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. pronominal
    1. Sortir un líquid d’un recipient, d’un lloc, passant per un forat, un conducte, etc. L’aigua s’ha anat escolant per la claveguera. La sang s’escolava per la ferida.
    2. per analogia Passar una cosa, una persona o un animal a través d’un lloc estret o vencent algun obstacle. Pel finestral de l’església s’escolava un raig de sol. El nen es va escolar per entre les cames dels que el voltaven.
    3. figuradament Passar, transcórrer, el temps. Els anys s’escolen molt de pressa.
  2. pronominal
    1. Perdre, un recipient, el líquid que conté en sortir aquest per un forat, una clivella, etc. Escolar-se una gerra, una olla.
    2. especialment Perdre una persona o un animal molta sang o tota la sang.
  3. transitiu Buidar, escórrer.


    4. Vegeu també:
    escolar1