■ engegar

Etimologia: potser alteració de l’hispanoàrab atšakká ‘acusar’, o del ll. ĭnstīgare ‘agullonar’, o d’un ll. vg. *indeagare, alteració de indagare ‘indagar’ 1a font: s. XVII
    verb transitiu
    1. Fer que una cosa comenci a anar, a funcionar, a rutllar. Engegar una fàbrica. Van engegar les campanes al vol.
    2. tecnologia Posar en marxa un motor, una màquina, etc.
    1. Disparar. Engegar l’escopeta. Engegar un tret a algú.
    2. Llançar. Ho engegaren tot pel precipici.
    3. per extensió Li engegaren els gossos.
    4. figuradament Engegar una mentida. Engegar un renec.
    1. Treure’s del davant algú, obligar a anar-se’n. Ja l’han engegat de quatre empreses.
    2. per extensió Si et fa nosa, engega-ho.
    3. engegar a dida (o a passeig, o a la quinta forca, etc.) Treure’s del damunt de mala manera, amb paraules despectives o violentes.
  4. Aviar (el bestiar). Ves a engegar el ramat.