■ doblar

Compareu: doblegar
Etimologia: del ll. td. dŭplare, íd., der. de duplus ‘doble’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Fer doble, augmentar (una cosa) fins al doble. Doblar una quantitat, un nombre, un sou, una paga.
    2. transitiu figuradament Augmentar marcadament. Doblar el pas, el ritme, el rendiment.
    3. intransitiu Esdevenir doble. La població doblarà en trenta anys.
    4. pronominal El cost de la vida es dobla progressivament.
    5. transitiu esports En les curses celebrades en pista o circuit, adquirir, un corredor, una o més voltes d’avantatge sobre un altre participant.
    6. doblar el camí Fer un camí en la meitat del temps acostumat o fer el doble camí en un mateix temps.
  2. transitiu Ésser el doble. Ells eren més de mil, però nosaltres els doblàvem.
  3. transitiu
    1. Posar en doble. Doblar un fil, una roba.
    2. indústria tèxtil Ajuntar dos o més fils, generalment del mateix número, per a formar-ne un de sol.
  4. transitiu cinematografia
    1. Fer un doblatge.
    2. Fer de doble (d’un altre).
  5. transitiu arts gràfiques
    1. Fer que (un paràgraf, una pàgina, etc., d’un imprès) tinguin una línia de més, encara que no sigui completa, per necessitats de composició.
    2. Fer passar una línia a la línia següent o a l’anterior quan no cap a la mida establerta.
  6. intransitiu jocs d’entreteniment En el dòmino, posar un doble.
  7. transitiu nàutica
    1. esports Superar una boia o balisa en el curs d’una regata.
    2. doblar un cap (o un promontori, etc.) Passar, una embarcació, per davant d’un cap, d’un promontori, etc., i posar-se a l’altre costat.