divagar

Accessory
Etimologia: del ll. divagari, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    verb intransitiu
  1. Vagar, anar-se’n d’un costat a l’altre fora del lloc on caldria estar.
  2. figuradament Deixar anar la pensa, el discurs, d’un costat a l’altre, especialment allunyar-se de l’afer que es tracta, fora dels límits de la raó. Aquest orador divaga. Limiteu-vos a l’afer que tractem: no divagueu.