divagar

  1. En sentit propi: → vagar.
  2. Fig. (sentit en què hom usa generalment el verb divagar)
    variejar (≠ desvariejar)
    vanejar
    vaguejar
    branquejar (fig.)
    extravagar, deixar-se anar a digressions.
    perdre el fil
    pixar fora de test
    escopir fora de la trona (Alc.)
    fugir d'estudi. Limiteu-vos a l'assumpte que tractem: no vulgueu fugir d'estudi!



© Manuel Franquesa