■ disposició

Partició sil·làbica: dis_po_si_ci_ó
Etimologia: del ll. dispositio, -ōnis, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
    1. Acció de disposar o de disposar-se.
    2. especialment Manera d’estar disposada alguna cosa. No m’agrada la disposició dels mobles.
    1. Conjunt de circumstàncies en què es troba algú per a fer (alguna cosa). Està en disposició de cursar estudis superiors.
    2. Estat, condició de l’esperit per a fer (alguna cosa). Ara no em sento en disposició de rebre visites.
    3. Inclinació de l’ànim o de la voluntat. Disposició al pecat. Té molt bona disposició per a tot el que li manen.
    4. Manera d’ésser que fa possible o facilita el desenvolupament d’una activitat determinada. Té molta disposició per a la música.
  3. Poder de disposar d’alguna cosa. Tenia aquests diners a la seva disposició.
  4. diplomàtica Part essencial d’un diploma o d’un document jurídic en la qual és expressat l’objecte de l’acció o de la voluntat de l’actor.
  5. dret
    1. Ordre d’una autoritat o llei. Les disposicions de la llei.
    2. Precepte legal o reglamentari.