■ desnonar

Etimologia: de no 1a font: 1390
    verb transitiu
    1. Descomprometre.
    2. Dir que no d’una cosa acordada; suspendre.
    3. especialment Donar comiat. Desnonar un llogater, un criat, un obrer.
    4. per extensió arraconar 1 2. Han desnonat el cotxe vell.
  2. Declarar, un metge, inguarible (un malalt).