■ arraconar

Etimologia: de racó 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu
    1. Posar en un racó, apartar a un costat. Arracona les eines, que no les aixafi amb el cotxe quan reculi.
    2. Retirar del servei, abandonar com a inútil. Des que tenim l’ordinador nou, el vell ha quedat arraconat.
    3. No fer cas (d’una persona o una cosa), relegar-la a l’oblit. Hauríem d’avisar-lo que vingui, perquè no se senti arraconat.
    4. Fer racó, guardar els estalvis. No us ho gasteu tot, arraconeu-ne uns quants.
  2. pronominal Apartar-se.