■ descobrir

Etimologia: de cobrir 1a font: s. XIV, Llull
    verb [p p descobert -a]
    1. transitiu Fer cessar d’estar cobert.
    2. transitiu figuradament Deixar de tenir amagat. Li vaig descobrir les meves intencions. Sé que ho ha fet, però no el vull descobrir.
    3. usat absolutament i pronominal Treure’s el capell, etc.
  2. transitiu Albirar, veure, des d’un lloc.
  3. transitiu figuradament
    1. Pervenir a conèixer allò que era amagat, que era ignorat. Ja han descobert on s’amagava. Descobrir un tresor.
    2. Ésser el primer a conèixer una cosa fins aleshores desconeguda. Descobrir una mina. Descobrir un nou element químic, un nou continent.