■ desbordar

Etimologia: de borda1
    verb
    1. transitiu Fer vessar un riu o un altre corrent d’aigua per damunt de les vores.
    2. intransitiu El riu ha desbordat.
    3. pronominal Els torrents es desbordaven.
  2. figuradament
    1. transitiu Fer que un sentiment, una passió, etc., es manifesti d’una manera violenta o tumultuosa. Les seves paraules desbordaven l’entusiasme del poble.
    2. pronominal Desbordar-se les passions.
    1. transitiu tàctica Un cos de tropes aconseguir d’envoltar els flancs d’un cos de tropa o d’un estol enemics.
    2. ésser desbordat (pels esdeveniments, les circumstàncies, etc.) figuradament No poder impedir algú que vagin més enllà del que volia.
    3. ésser desbordat (per un adversari) jocs d’entreteniment Veure’s impotent algú per a defensar-se del seu joc.