costum

Accessory
Etimologia: del ll. consuetūdo, -udĭnis, der. de consuescĕre ‘acostumar’, i aquest, de suescĕre, íd. 1a font: 1272, CTort.
Body
    masculí
    1. Manera de fer, d’obrar, establerta per un llarg ús, adquirida per la repetició d’actes de la mateixa espècie. Ho tenia per costum. Tinc costum d’anar-me’n al llit a les onze. És el costum del país. La força del costum.
    2. de costum D’ordinari. Arribà més tard que de costum.
  1. plural especialment Habituds d’un poble o d’un individu des del punt de vista del bé o del mal. Un poble de costums relaxats.
  2. dret Norma jurídica creada sobre la base d’un ús prolongat.