consistir

Accessory
Etimologia: del ll. consistĕre ‘col·locar-se, aturar-se, consistir’ (v. assistir) 1a font: 1653, DTo.
Body
    verb intransitiu
  1. Tenir una cosa la seva essència en una altra cosa, ésser constituïda per aquesta altra. Tots els meus mals consisteixen a no tenir diners.
  2. Ésser la causa d’una cosa. En què consisteix que ell no ve mai?