consistir

Pronúncia: kunsistí
    verb intransitiu
  1. consister. L'autèntica elegància consisteix en la senzillesa, la véritable élégance consiste dans la simplicité. El mobiliari consisteix en una cadira, una taula i un llit, le mobilier consiste en une chaise, une table et un lit.
  2. [ésser la causa] tenir à, être dû (due). En què consisteix que ell no ve mai?, à quoi est-ce dû qu'il ne vienne jamais?