■ consciència

Partició sil·làbica: cons_ci_èn_ci_a
Etimologia: del ll. conscientia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. psicologia i filosofia Facultat i acte específics de la vida psíquica caracteritzats com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral o com a relació del jo amb el medi ambient.
    2. consciència col·lectiva antropologia Conjunt de creences i sentiments comuns a la majoria dels membres d’una determinada societat.
    1. Coneixement responsable i personalitzat d’una tasca concreta, d’un deure determinat o d’una situació que afecta seriosament. Consciència professional. Consciència política, cívica.
    2. a consciència Bé, sense frau.
    3. cas de consciència Acció la legitimitat de la qual és dubtosa.
    4. ésser una consciència Ésser (una cosa) de tal manera, que remordeix la consciència.
    5. examen de consciència Consideració que hom fa de les accions pròpies per discernir si són bones o dolentes.
    6. fer consciència Provocar (alguna cosa) el sentiment de llàstima o de culpabilitat. Fa consciència veure’l tan trist.
    7. netejar (o descarregar) la consciència Deslliurar-se (algú) del pecat per mitjà de la confessió.
    8. no tenir consciència No tenir escrúpols, obrar malament per mal instint.
    9. remordir (o gratar) la consciència Estar (algú) intranquil per la convicció d’haver obrat malament.
    10. segons bona consciència (o per esguard de consciència, o en consciència) D’acord amb els dictats de la consciència.
    11. tenir la consciència bruta (o neta) Estar en pecat (o sense).
    12. tenir la consciència tranquil·la Tenir la convicció íntima d’haver obrat bé.