■ confinar

Etimologia: de confí 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. intransitiu
    1. Fronterejar. Catalunya confina al nord amb Occitània. Xile i Bolívia confinen.
    2. per extensió Ésser veí, contigu. Els nostres camps confinen. La platja confina amb una pineda.
    3. figuradament El seu candor confina amb l’estultícia.
  2. transitiu Tancar o obligar (algú) a romandre dins un espai limitat. El mal temps ens tingué confinats al refugi.
  3. pronominal
    1. Isolar-se, retreure’s. S’ha confinat al mas per acabar la novel·la.
    2. figuradament Confinar-se en el conreu d’una sola especialitat.
  4. transitiu dret penal Condemnar a confinament.