Pronúncia: kumfiná
-
verb intransitiu
-
[fronterejar]
confiner à.
França confina al nord amb Bèlgica, la France confine au nord avec la Belgique .
• [ésser veí, contigu] toucher, être limitrophe. El meu camp confina amb el del mestre, mon champ est limitrophe de celui de l'instituteur. - figuradament confiner à, friser tr. El seu acte confina amb la follia, son acte confine à la folie. verb transitiu
- [tancar] confiner, retenir. El mal temps ens ha tingut confinats al refugi, le mauvais temps nous a confinés dans le refuge.
- dret [condemnar a confinament] confiner, exiler, reléguer. verb pronominal
-
[isolar-se]
se confiner,
s'isoler,
se retirer,
se reclure.
• figuradament se confiner. Es confinava en el seu paper de professor, il se confinait dans son rôle de professeur.