■ compaginar

Etimologia: del ll. compaginare ‘aplegar’ 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu
    1. Unir amb art (les diferents parts d’un conjunt).
    2. Ordenar, acordar, fer compatibles (coses que tenen alguna connexió o alguna relació entre elles). Sap compaginar la feina amb el lleure.
    3. arts gràfiques Combinar tots els elements constitutius d’un imprès —galerades, espais en blanc, marges, il·lustracions, titulars, etc.— per tal de formar-ne les pàgines. Compaginar un llibre.
  2. pronominal Estar dues coses, l’una respecte a l’altra, en la connexió o la relació degudes. La seva actitud no es compagina amb les seves declaracions.