■ colze

Etimologia: del ll. cŭbĭtus, íd. 1a font: s. XIII
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Articulació del braç i l’avantbraç i les parts toves que l’envolten.
    2. aixecar (o alçar) el colze figuradament Beure molt de vi.
    3. posar les mans fins als colzes figuradament Prendre d’alguna cosa sense reserva, endinsar-se en un afer.
    1. Indret de la màniga corresponent al colze. Portar els colzes foradats.
    2. xerrar (o riure) pels colzes figuradament i popularment Xerrar (o riure) molt.
  3. metrologia Antiga mesura de longitud equivalent a la distància del colze al cap dels dits.
  4. tecnologia
    1. Part d’una barra, un arbre, una canonada, etc., en forma de colze.
    2. Peça accessòria que serveix per a canviar la direcció general d’una canonada.
  5. colze de tennista patologia Afecció caracteritzada per dolor a les proximitats de l’epicòndil lateral de l’húmer, a més d’epicondilitis lateral, que és el resultat d’un esforç gran i inhabitual.