■ coix | coixa

Partició sil·làbica: coix
Etimologia: del ll. vg. coxus, íd., relacionat per etimologia popular amb coxa ‘anca’ 1a font: 1373
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. medicina Dit del subjecte amb deambulació irregular motivada per alteracions de l’aparell locomotor, especialment en un dels membres inferiors.
    2. anar (o caminar) coix Coixejar.
    3. conèixer els coixos asseguts figuradament Endevinar les males intencions de la gent.
    4. fer el coix Simular coixesa.
    5. qui va amb un coix al cap d’un any és coix i mig figuradament Qui freqüenta amistats vicioses se n’encomana els vicis.
    6. s’atrapa més aviat un mentider que un coix figuradament Hom descobreix fàcilment el qui per vici no diu la veritat.
  2. adjectiu
    1. per analogia Dit d’un moble que té un petge més curt que els altres.
    2. mètrica Dit del vers que no té la mesura justa, amb relació als altres versos d’un poema.
    3. ésser coix figuradament No tenir la mesura justa un raonament, un compte, una obra, ésser incomplet.
    4. ésser coix del front figuradament Ésser poc intel·ligent.
  3. adjectiu
    1. Dit de l’òrgan de locomoció esguerrat o malalt i que fa que hom camini amb una irregularitat perceptible. L’ase té una pota coixa.
    2. per analogia La pota coixa d’un moble.
    3. a peu coix locució adverbial Amb un peu enlaire sense tocar terra.