■ cera

Etimologia: del ll. cēra, íd. 1a font: s. XIII
    femení
    1. apicultura Substància secretada per les abelles obreres amb la qual construeixen les bresques. Cera verge. Cera groga. Cera blanca.
    2. cera de grum Forma usual en què és presentada la cera blanca com a resultat de les operacions de blanqueig.
    3. cera estampada Làmines de cera obtingudes per procediments mecànics que reprodueixen l’envà de separació de la bresca amb el començament de les parets de les cel·les i que hom introdueix al rusc per facilitar la construcció de la bresca.
    4. ésser com una cera Ésser dòcil, de bon manejar.
    5. ésser (o estar) groc com la cera Ésser (o estar) extraordinàriament pàl·lid.
    1. química orgànica Lípid simple, èster d’un àcid gras amb un alcohol alifàtic de cadena llarga, que hom troba en el regne animal (cera animal) i que hom obté de les plantes (cera vegetal) i del regne mineral (cera montana).
    2. cera de carnauba Cera vegetal obtinguda de les fulles del carandaí, formada per èsters insaturats d’àcids grassos de dotze àtoms de carboni.
    3. cera del Japó Matèria grassa que hom obté dels fruits d’algunes anacardiàcies.
    1. Conjunt de ciris, de torxes, etc., que cremen en una església, en una processó, etc.
    2. no hi ha més cera que la que crema figuradament Dit per significar que, d’una cosa, hom no té sinó allò que es veu.
    1. Nom d’algunes substàncies semblants a la cera.
    2. cera de les orelles Cerumen.
  5. cera perduda art Dit del procediment emprat en escultura per a reproduir imatges de bronze, en el qual la capa de cera del motlle és substituïda per bronze fos.