Pronúncia: sɛ́ɾə
-
femení
- cire. Cera verge, cire vierge.
- [lluminària d'una església, d'una processó] cierges m pl.
- química [d'animals, vegetals] cire.
- cera de les orelles [cerumen] cérumen, cire.
- cera perduda art cire perdue.
- ésser com una cera figuradament [dòcil] être une cire molle.
- ésser (estar) groc com la cera figuradament [pàl·lid] avoir un teint de papier mâché (être pâle comme un linge, être jaune comme cire, comme un citron, comme un coing).