■ carrer

Etimologia: del ll. (camminus) carrarius ‘camí per a carros’ 1a font: 1272, CTort.
    masculí
    1. [abreviatura c., c/] Espai urbà flanquejat d’edificis o solars destinat al trànsit públic, per a permetre l’accés als diferents indrets d’un poble o una ciutat i la comunicació entre ells.
    2. per extensió Els habitants d’un carrer. Cridava tant que se n’adonà tot el carrer.
    3. carrer major Carrer principal d’una població d’estructura urbana tradicional.
    4. deixar al mig del carrer figuradament Llevar tots els mitjans de vida a algú.
    5. ésser bo per a tirar al carrer No ésser bo per a res.
    6. fer carrer figuradament Obrir pas.
    7. tirar-se al carrer figuradament Sortir per a una revolta.
    8. treure al carrer figuradament Treure algú de casa.
  2. esports
    1. Cadascuna de les subdivisions de la pista, la piscina o el camp de competicions reservada per a l’acció individual de cada concursant.
    2. Zona del camp de golf coberta d’herba arranada i ben condicionada, situada entre el lloc de sortida i el green, per la qual està previst que es desenvolupi el joc.
  3. arts gràfiques En la composició d’un text, franja blanca formada per la coincidència de l’espai entre dues paraules en diverses ratlles consecutives.
  4. història del dret Població que, havent obtingut el dret de carreratge, era considerada carrer d’una ciutat o una vila de jurisdicció reial. Igualada era carrer de Barcelona.
  5. indústria tèxtil Entre teixidors, defecte que presenten els dibuixos per distribució defectuosa dels motius ornamentals.