■ camp

Etimologia: del ll. campus, íd. 1a font: orígens de la llengua
    masculí
    1. Extensió de terreny fora poblat destinat al conreu. Un camp de blat.
    2. Extensió de terreny situat fora de les poblacions que ocupen els conreus, els boscs, etc. (per oposició, especialment, a ciutat). Passar un dia al camp. Els problemes del camp.
    3. Territori pla. El camp d’Elx. El camp de Llíria.
    4. plural Conjunt de terres conreades que volten una població, una masia, etc. Hem fet una volta pels camps.
    5. a camp obert (o ras) Fora poblat, on no hi ha tanques ni bosc. Després de moltes marrades vam sortir a camp obert.
    6. camps a través Travessant llocs despoblats i fora de camí.
    1. Lloc on hom practica o fa el combat, tant la lliça o camp clos on es feien les justes i els torneigs com el camp obert on tenia lloc l’encontre entre exèrcits enemics.
    2. batalla a camp obert història Batalla a ultrança celebrada a camp ras, fora del clos o lliça on era normal de celebrar les batalles i els torneigs.
    3. camp clos història Lliça, espai clos on tenien lloc els duels judicials, els torneigs.
    4. camp de batalla Lloc on dos exèrcits lliuren una batalla, un combat.
    5. camp de maniobres organització militar Terreny on les tropes practiquen exercicis de combat amb foc real en temps de pau.
    6. camp de Mart organització militar Terreny destinat als exercicis militars, camp d’instrucció.
    7. camp de tir organització militar Terreny destinat a la instrucció pràctica de la tropa amb l’ús de les armes de foc lleugeres.
    8. camp d’instrucció organització militar Terreny on les tropes de les guarnicions executen exercicis d’ordre de combat i de tir individual.
    9. deixar el camp lliure Retirar-se del combat.
    10. deixar el camp lliure figuradament Retirar-se davant un competidor.
    11. dormir sobre el camp de batalla figuradament Vèncer una batalla o un combat.
    12. fotre (o fúmer) el camp col·loquialment Fugir, anar-se’n.
    13. haver-hi (o tenir) camp per córrer Disposar d’espai o de possibilitats per a actuar.
    14. morir al camp de l’honor Morir al camp de batalla, en combat.
    15. romandre el camp (a algú) Vèncer una batalla o un combat.
    1. Campament, lloc on s’instal·la un exèrcit. Establir el seu camp. Ajudant de camp.
    2. Exèrcit. El camp carlí.
    3. figuradament Cadascun dels partits en una lluita política, religiosa, etc. El camp dels conservadors. Els països del camp socialista.
    4. camp atrinxerat organització militar Camp o plaça forta defensat per un cert nombre de forts destacats units per elements de trinxera i protegits per un sistema de reixats de filferro.
    5. camp de concentració penologia i història Centre d’internament establert al marge dels procediments ordinaris de detenció on són confinades persones per motius de seguretat militar o política o com a forma de càstig o d’explotació.
    6. camp de treball penologia Camp de concentració on els reclusos són constrets a treballar.
    7. camp de treball Establiment destinat a donar treball a estudiants, a joves obrers, etc., durant les vacances.
    8. camp d’extermini història Nom donat als camps de concentració establerts a Alemanya i a Polònia durant la Segona Guerra Mundial per a l’extermini en massa de la població jueva dels països ocupats.
    9. camp escola escoltisme En l’organització escolta, camp de formació especialitzada al qual concorren els caps o responsables que treballen en una mateixa branca o una mateixa edat.
    10. camp fortificat organització militar Camp defensat per un sistema de forts o reductes.
    1. Extensió de terra descoberta i generalment plana destinada a un ús determinat. Camp d’aviació. Camp d’esports.
    2. per extensió Zona o regió rica en algun tipus de mineral o en jaciments per a ésser explotats. Camp de gas, de petroli, miner.
    3. camp d’urnes prehistòria Tipus de necròpoli característic de la primera edat del ferro a l’occident d’Europa.
    4. camp geotèrmic geologia Zona de la superfície terrestre en què les possibilitats d’explotació de l’energia geotèrmica són molt favorables.
  5. Àrea, tros de superfície terrestre.
  6. camper1 2.
  7. biologia
    1. Territori o regió d’un organisme.
    2. camp operatori cirurgia Regió on hom practica una intervenció quirúrgica.
    1. Porció d’espai o àmbit en què s’estén l’acció d’un òrgan, d’un aparell, etc. Camp d’una ullera.
    2. camp acústic acústica Regió de l’espai on es propaguen les vibracions sonores.
    3. camp visual oftalmologia Extensió de l’espai que pot ésser vista sense efectuar moviments de l’ull ni del cos.
  9. figuradament Àmbit on és exercida, on s’estén, o que abasta una activitat. El camp d’acció d’un polític. El camp de la música.
  10. física Magnitud física mesurable que pren un valor concret a cada punt d’una regió de l’espai, a cada instant de temps. Camp elèctric. Camp electromagnètic. Camp gravitacional.
  11. informàtica En un fitxer, subdivisió d’un enregistrament que equival a la quantitat més petita de dades que, des d’un cert punt de vista, es pot considerar com una sola entitat.
    1. camp accentual lingüística Conjunt de posicions estructurals dins de cada mot capaç de rebre l’accent en una llengua determinada.
    2. camp associatiu lingüística Conjunt de mots que evoca un mot determinat en un parlant.
    3. camp de dispersió fonètica, fonologia Conjunt de les realitzacions fonètiques possibles d’un fonema, en contexts diferents, per alternança, o en un mateix context, per dos parlants diferents.
    4. camp d’entonació fonètica, fonologia Conjunt de tons compresos entre el més agut i el més greu, que oscil·la segons els parlants i les llengües.
    5. camp lèxic lingüística Conjunt de mots de la mateixa categoria gramatical que es troben relacionats semànticament i de manera que el significat de cada mot queda limitat i determinat pels significats dels altres mots.
    6. camp semàntic lingüística Àrea coberta, dins el domini de la significació, per un mot o un grup de mots d’una llengua.
  13. matemàtiques
    1. Cos commutatiu.
    2. Domini.
  14. camp d’encreuament botànica En la secció radial de la fusta, rectangle limitat per parets verticals de traqueides longitudinals i parets horitzontals de cèl·lules del parènquima radial, l’estructura del qual permet de determinar les espècies de gimnospermes.