■ cabre

Homòfon: cabra
Etimologia: substitució tardana de l’ant. caber, com en els altres rars verbs en -èr (si més no dialectalment en alguns casos): valer/valdre, doler/doldre, caler/caldre, saber/sebre, etc.; ll. capĕre ‘agafar; contenir; donar cabuda’ 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    verb intransitiu
    1. Poder una cosa ésser continguda en una altra. L’aigua que cap en un recipient.
    2. no cabre a la pell de goig (o d’alegria, o de satisfacció) Estar molt content i fer-ne demostració.
    3. no cabre (una cosa) al cap No poder comprendre que sigui, que s’esdevingui.
  2. figuradament Ésser alguna cosa escaient o natural que hom la faci. Allò era perfecte i no hi cabien retocs.
  3. antigament Intervenir, prendre part, en algun tracte, en alguna deliberació, etc.