■ bullir

Etimologia: del ll. bŭllire ‘borbollejar; estar en ebullició’, derivat de bŭlla ‘bombolla’ 1a font: c. 1330
    verb
  1. intransitiu Ésser un fluid en estat d’ebullició. L’aigua bull a 100°C.
    1. intransitiu Coure en aigua que bull. Dinarem de seguida: la verdura ja bull.
    2. transitiu Ara bullirem les patates.
    3. transitiu per extensió Fer bullir l’olla.
    4. tenir per a fer bullir l’olla figuradament Tenir per a viure.
  3. intransitiu
    1. Ésser un líquid agitat a semblança de l’aigua quan bull, a causa d’una fermentació, d’una agitació mecànica, etc. Bullir el most en el cup. Un remolí on l’aigua bull.
    2. figuradament La gent bullia pels carrers i les places.
  4. intransitiu Ésser excitat, agitat, per una passió, una emoció, etc. Bullir d’indignació.
  5. transitiu Fer bullir. Heu bullit la llet?