■ barca

Etimologia: del ll. td. barca, potser hispànic 1a font: s. XIII
    femení
  1. marina, marítim
    1. Embarcació menor, normalment de fusta, moguda per mitjà de veles, de rems o de motor, emprada especialment per a pescar, i també per a navegar a distàncies curtes.
    2. barca aturada no guanya nolis Refrany que es diu per a avisar dels mals resultats de la inacció.
    3. barca cisterna Embarcació menor construïda per al transport d’aigua dolça i que era emprada per a fornir-ne als vaixells.
    4. barca de mitjana Barca de cabotatge, típica de les costes catalanes, amb la roda de proa arquejada i coronada pel cap de mort, i un velam format per dues llatines (mestra i mitjana) i una pollacra.
    5. barca de panescalm Panescalm.
    6. barca nua Barca sense arboradura ni cap element que sobresurti del ras de l’orla.
    7. barca solera Rai.
  2. història Empresa armadora, propietària d’un vaixell, que sota la forma de parts (habitualment setzens) contractava, d’una banda, amb un noliejador, i, d’altra banda, amb el seu personal (anomenat la gent) el transport de mercaderies.
  3. anatomia animal Estern dels ocells.
  4. construcció Barra longitudinal de l’armadura d’una biga de formigó armat doblegada pels extrems.
  5. litúrgia Naveta.
  6. pastisseria Post llarga amb una vora de mig pam d’alçària per a dur pastissos.
  7. tecnologia Mena de recipient metàl·lic en forma de plata disposat a la part inferior de certes màquines i de certs mecanismes per a recollir el líquid refrigerant, l’oli de greixatge, etc.
  8. indústria tèxtil Caixa, generalment d’acer inoxidable, que conté el bany on són immergides les peces de roba o les troques de fil en les operacions del tint, etc.
  9. barca de pas (o simplement barca) transports Transbordador fluvial emprat per al pas de viatgers, de mercaderies, de vehicles i de bestiar en indrets on no hi ha pont.