■ baldar1

Etimologia: probablement del cast. baldar, que prové de l’àr. báṭal ‘fer inútil, invalidar’ 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu
    1. Una malaltia, una fatiga excessiva, etc., deixar (algú) tolit, com tolit. El partit d’avui m’ha deixat baldat.
    2. figuradament Baldar el poble a imposts.
  2. pronominal Tolir-se.


    3. Vegeu també:
    baldar2