arreglar

Accessory
Etimologia: de regla 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    verb
  1. transitiu Subjectar (alguna cosa) a una regla. Arreglar les feines i els horaris assenyadament.
  2. transitiu Arranjar.
  3. transitiu Reparar, adobar. Arreglar un rellotge.
  4. pronominal Arranjar-se. Són prou grans per a arreglar-se sols.
  5. pronominal Compondre’s. Arregla’t una mica, que hem d’anar a cal metge.
    1. pronominal Enriquir-se.
    2. estar arreglat Estar en bona posició.