■ arran

Homòfon: errant
Etimologia: de randa 1a font: s. XIV
    adverbi
  1. Gairebé tocant, fregant, gairebé al mateix nivell. Segar arran. Tallar els cabells arran.
  2. arran de locució prepositiva
    1. Gairebé tocant a. Arran de mar. Els avions volaven arran de costa. Tallar una flor arran de terra.
    2. Com a conseqüència de. La revolució esclatà arran de la mort del dictador.