■ arpa2

Etimologia: del mateix origen que arpa1, per bé que, sobretot en variants i derivats, persisteix l’influx del ll. irpex, -ĭcis ‘àrpies’ 1a font: s. XI
    femení
  1. Mà o peu d’animal que té urpes o ungles corbes, com ara el lleó, el tigre, el gat o l’àguila.
  2. plural Instrument proveït de dos o tres ganxos de ferro per a treure els fems de l’estable, arrencar palla, etc.
  3. caure a les arpes del llop Caure a les mans de qui vol fer algun dany, trobar-se sobtosament en perill greu.
  4. fer córrer l’arpa Furtar.
  5. posar l’arpa damunt Agafar.
  6. treure de les arpes Alliberar (algú) del poder (d’altri).


    7. Vegeu també:
    arpa1
    arpa3