arpa1

Accessory
Etimologia: 1378; del germ. fràncic harpa ‘rascle, rasclet; arpa musical’ 1a font: s. XIII
Body
    femení música
  1. Instrument de cordes pinçades, col·locades en posició vertical i tibants en un marc de forma triangular, l’un costat del qual fa de caixa de ressonància.
  2. arpa eòlica Aparell sonor consistent en unes cordes estirades i disposades talment en un marc o una caixa que, a l’aire lliure, vibren per l’acció del vent i deixen sentir harmònics del seu so fonamental.


  3. Vegeu també:
    arpa3
    arpa2