■ amoïnar

Partició sil·làbica: a_mo_ï_nar
Etimologia: del cast. amohinar, avui antiquat en aquesta llengua, derivat de mohino ‘desgraciat, enutjat’, d’origen incert, potser de l’àr. mûḫim, muwáḫḫim ‘malsà, enutjós’ 1a font: 1650
    verb
  1. transitiu
    1. No deixar estar tranquil, inquietar, preocupar. Aquest soroll m’amoïna.
    2. Importunar, molestar. No m’amoïneu amb problemes inútils.
  2. pronominal Preocupar-se, patir amoïnament. S’amoïna massa per la salut dels seus pares.