■ alè

Etimologia: de alenar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Aire que s’escapa dels pulmons en l’expiració.
    2. aguantar-se l’alè Estar una estona sense respirar.
    3. beure d’un alè Beure d’un cop, sense respirar.
    4. fer un alè Reposar una estona.
    5. perdre l’alè Restar gairebé sense poder respirar com a resultat d’un esforç violent, d’una forta emoció, etc.
    6. prendre alè Reposar abans de reprendre un treball, etc.
  2. figuradament Capacitat de sostenir un esforç. És una empresa de molt d’alè.
  3. alè de bou botànica Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Achillea ageratum), de fulles oblongues, de flors grogues i de tija llenyosa a la base.
  4. no fer un alè d’aire No córrer gens de vent.