■ ajuntar

Compareu: adjuntar
Etimologia: de junt 1a font: 1575, DPou.
    verb
    1. transitiu Posar juntes (dues o més coses o persones), fer-les estar o anar juntes o plegades. Ajunteu els bancs i hi cabreu millor.
    2. pronominal Ajuntar-se uns quants i formar una colla.
    3. pronominal Unir-se, un home i una dona, sense contracte matrimonial. S’ha ajuntat amb la Maria. S’han ajuntat.
  2. transitiu ajustar2 2. Ajunta la porta.