■ adreçar

Etimologia: de dreçar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Posar dret (allò que és tort o corbat), posar pla (allò que és guerxat).
    2. pronominal Les canyes tornen a adreçar-se totes soles, en parar el vent.
    3. transitiu figuradament Obligar (algú) a esmenar-se. Ja t’adreçaré, jo!
    1. transitiu Fer anar (algú o alguna cosa) dret a algú. Adreçar la paraula a algú.
    2. pronominal No saber a qui adreçar-se.
    3. pronominal En una reunió, etc., dirigir-se (a algú). No sabia com adreçar-se a la seva nova companya de feina.
  3. transitiu Proveir dels estris o els instruments necessaris per a alguna cosa, arrear, aparellar. Adreçar uns treballadors amb pics i pales.
  4. transitiu Posar les rodes del davant i del darrere d’un vehicle en una mateixa recta.
  5. transitiu construcció Donar una passada de guix o de morter a una paret i allisar-la abans d’emblanquinar-la.
  6. transitiu informàtica Assignar una adreça (a un dispositiu o a un conjunt de dades), o referir-s’hi.
  7. transitiu marina, marítim Fer posar dret un vaixell quan és més tombat d’una banda que de l’altra.
  8. transitiu tecnologia Rectificar i avivar una mola, per a deixar-la en bones condicions de treball.
  9. transitiu indústria tèxtil Acabar teixits mitjançant una operació d’adreçament.