■ menjar2

Compareu: àpat
Etimologia: v. menjar1
    masculí
    1. Allò que hom menja per nodrir-se. Fa un quart que som a taula i encara no ens han portat el menjar. Donar menjar als porcs, als conills.
    2. amb el menjar encara a la boca locució adverbial Immediatament després de menjar, sense reposar. Vam haver de sortir corrents amb el menjar encara a la boca.
    3. menjar blanc gastronomia Plat fet amb llet, sucre i farina d’arròs, bullit tot plegat i deixat refredar i prendre.
    4. menjar ràpid gastronomia Tipus de restauració que té com a objectiu preferent servir el menjar en un temps mínim i a un preu mòdic.
  2. dret de menjars història del dret
    1. Dret de cena.
    2. A la Catalunya Vella, des del segle XI, dret que rebien els rectors d’església sobre els feligresos i els bisbes sobre els rectors per raó dels serveis religiosos que el rector prestava als masos i per raó de les visites dels bisbes a les parròquies.


    3. Vegeu també:
    menjar1